Regulació a Catalunya dels contractes de temporada i d'habitacions

 

A data 1 de gener del 2026 ha entrat en vigor a Catalunya la Llei 11/2025, per la qual es regula expressament el règim jurídic aplicable als contractes d'arrendament d'habitatges de temporada i d'habitació.

D'acord amb allò que disposa l'article 5.5 de la Llei 11/2025, només es consideraran contractes d'arrendament de temporada aquells destinats a usos recreatius, turístics o de temporada de vacances (ja sigui d'estiu o de qualsevol altra època). Aquests contractes quedaran regulats com a contractes dús diferent del dhabitatge i, per tant, no estaran subjectes a la limitació de rendes prevista a la normativa dhabitatge.

Aquesta causa o finalitat s'ha de fer constar al contracte, amb aportació de la documentació específica conforme a la llei, i s'ha d'acreditar degudament. Així mateix, cal fer constar el lloc de residència permanent de la part arrendatària. La documentació acreditativa s'ha de dipositar juntament amb la fiança al registre corresponent.

La norma també indica expressament que tots aquells contractes subscrits per raons professionals, laborals, d'estudis, d'atenció o assistència mèdica, situacions provisionals mentre s'espera el lliurament d'un habitatge o el retorn a la residència habitual, o per altres usos anàlegs que no siguin diferents de la satisfacció de la necessitat d'habitatge, quedaran sotmesos a les normes aplicables als arrendaments d'habitatge, actual de la renda per millores i assumpció de despeses generals i serveis individuals. El mateix tractament s'aplica als contractes de temporada en què no consti la finalitat temporal.

En aquests supòsits (professionals, laborals, estudis, assistència mèdica, situacions provisionals, etc.), caldrà deixar constància documental al contracte de la necessitat temporal, i aquesta documentació haurà de dipositar-se juntament amb la fiança al registre corresponent (INCASÒL).

Quant a la pròrroga dels arrendaments temporals per causes acreditades, si l'arrendament no ha acreditat expressament la causa de temporalitat i la part arrendatària té la seva residència en un altre lloc, es considera sotmès al que disposa la legislació d'arrendaments urbans per a habitatge permanent i se li aplica el seu règim en forma de inicial.

Si el contracte inicial no es prorroga, però se'n formalitza un de nou amb les mateixes parts i sobre el mateix habitatge, el nou contracte queda subjecte a les normes del contracte d'arrendament per a habitatge permanent, llevat que la part arrendadora acrediti degudament la pròrroga de les circumstàncies que motivaven la necessitat temporal d'habitatge.

Finalment, la Llei 11/2025 també regula l'arrendament per habitacions, que es considera un arrendament d'habitatge permanent i, per tant, és aplicable el mateix règim jurídic. En aquest tipus de contractes, la suma de les rendes pactades a diversos contractes d'arrendament simultanis d'un habitatge situat en una zona de mercat residencial tensionat no pot excedir la renda màxima aplicable a l'arrendament unitari de l'habitatge.